Eixos temàtics

El procés de participació ciutadana del Fòrum Català per la Pau s’articula entorn de cinc eixos temàtics. El propòsit d’aquest procés és identificar actuacions que puguin dur a terme el Govern de Catalunya i altres ens públics (Parlament de Catalunya, ajuntaments, diputacions, consells comarcals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona) o ens privats, i que quedin plasmades en les seves polítiques públiques o estratègies d’acció tant a Catalunya com en l’àmbit global.

Per guiar les deliberacions i propostes, hi haurà una fitxa de diagnòstic de cada eix que descriurà els temes que s’han de tractar i les actuacions que es desenvoluparan, i plantejarà els reptes i algunes preguntes orientadores.

Cultura de pau

La cultura de pau és la capacitat de gestionar la discrepància (els conflictes) de manera constructiva. Es tracta, per tant, del conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat, i que posen en primer pla els drets humans i el rebuig a la violència en totes les seves formes.

La conversa sota aquest eix se centrarà en dos temes:

Educació per la pau. Educació reglada centres educatius i educació en el lleure i aprenentatge permanent que inclogui el coneixement i la reflexió sobre les causes i les conseqüències dels conflictes violents i els processos de pau existents actualment al món.
Diàleg i convivència. Eines i estratègies per a prevenir, gestionar i transformar els conflictes, la polarització tòxica i els discursos d’odi. Aprendre a conviure en la diversitat.

Seguretat i justícia

Aquest eix tracta dos temes molt actuals en el debat polític:

Seguretat humana i comunitària. Una visió clàssica limita la seguretat a la prevenció i la gestió de la delinqüència i de l’ordre públic. Des de fa dècades, però, hi ha un consens en la necessitat d’ampliar-ne la interpretació: la seguretat humana, des d’una visió comunitària, situa les necessitats i els drets de les persones al centre de l’anàlisi i l’abordatge. Des d’aquesta òptica, la noció de seguretat s’ha de basar en una garantia de desenvolupament humà i de qualitat de vida de la ciutadania. Quines són les necessitats i els drets que cal protegir? Com combinem la seguretat clàssica i la seguretat humana? Quines opcions hi ha de corresponsabilització entre els actors socials i els actors institucionals?
Justícia restaurativa. En un temps d’una certa demanda social de punitivisme, el debat se centra en la justícia retributiva: l’increment de càstigs per a qui viola la llei. La justícia restaurativa, en canvi, situa al centre els drets i les necessitats de reparació i de sanació de la víctima, així com la rehabilitació i la no reincidència del victimari. Quines necessitats i quines opcions tenim a Catalunya per canviar el model de justícia?

Conflictes armats

Al llarg de les darreres dècades s’ha posat de manifest la necessitat d’incrementar el nombre i la diversitat d’actors involucrats a posar fi als conflictes armats i a liderar processos de transició democràtica. Cal impulsar polítiques que vinculin l’agenda de pau, l’ajut humanitari, l’enfocament de gènere, la defensa dels drets humans i la cooperació transformadora. I cal, així mateix, donar protagonisme a iniciatives de pau impulsades per moviments socials, acadèmics, líders religiosos, periodistes, món empresarial o fins i tot excombatents. La diàspora de països en conflicte o en transició democràtica que trobem a Catalunya també està cridada a tenir un paper important en aquests processos.

Malgrat les limitacions de Catalunya en política exterior, quines condicions caldria per reforçar el seu paper com un actor que fomenta la pau en l’àmbit internacional?

Reptes globals

Aquest eix farà propostes per fer front a dos reptes emergents:

Noves dinàmiques bèl·liques i violentes. Els conflictes armats no paren de créixer i de diversificar-se en accions que englobem en el concepte “guerres híbrides”, que significa utilitzar com a elements de desestabilització mitjans i procediments més enllà de la força convencional (com ara la insurgència i el terrorisme, així com les migracions i els recursos naturals); noves tecnologies (geoenginyeria, guerra cibernètica o intel·ligència artificial), i altres mètodes d’influir en la població (com les notícies falses, la guerra jurídica o la ingerència electoral).
Conflictes entre el capital i la vida (ambientals). No hi pot haver pau si no estem en equilibri amb el medi ambient. El funcionament dels processos productius capitalistes ens ha conduït a un punt en què els impactes de l’activitat humana estan desencadenant una crisi ecosocial. Aquesta crisi es manifesta en una degradació ambiental per la contaminació i la posada en marxa de projectes extractivistes que generen conflictes socioecològics i declivi de la biodiversitat. Hi ha un impacte de la crisi climàtica en l’augment de la conflictivitat. En l’àmbit de l’empresa i els drets humans, hi ha un increment del poder i de la impunitat corporativa. La pau ambiental és un enfocament del concepte de pau que transcendeix les relacions humanes i té en compte també les relacions amb el medi ambient i, des d’una visió integral, ens recorda que tots estem interconnectats.

Dones, pau i seguretat

L’any 2000, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 1325 per promoure la protecció dels drets de les dones i la seva participació en processos de pau. Aquesta Resolució ―i d’altres de posteriors sobre violència sexual i participació de joves, comunitats indígenes i persones LGTBIQ+― ha influït en la definició de polítiques exteriors feministes, també a Catalunya.
Aquest eix tindrà una visió transversal. Amb una mirada de coherència cap a les polítiques públiques, plantejarà propostes sobre com cal articular una política de foment de la pau feminista per erradicar totes les formes de desigualtat i de violències de gènere a escala local i global, i posar la vida i les cures com a centres de conscienciació i mobilització.