El passat 20 de maig, el procés participatiu del Fòrum Català per la Pau va fer parada a Tortosa amb una sessió deliberativa de l’Eix 4, sobre reptes globals emergents per a la pau.
Dimarts a la tarda, de 16 a 19 h, el Centre Cívic de Ferreries va acollir una sessió deliberativa amb una alta participació d’entitats locals i persones a títol individual, vàries vinculades a col·lectius feministes. Entre les vint persones assistents, s’hi trobaven representants de la Fundació El 7 Ateneu Cooperatiu, l’Associació Amics i Amigues de la UNESCO, Avantebre, Enginyeria sense Fronteres, INSTA – Serveis Jurídics Ambientals, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’Associació cultural Sant Jordi, Kolam, Atzavara-Arrels, GEPEC i la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del sud de Catalunya. També van assistir a aquesta sessió per treballar en l’elaboració del Pla Director País de Pau representants de l’Ajuntament de Tortosa, la coordinadora de Joventut de Terres de l’Ebre i el Director Territorial del Departament de Drets Socials.
Propostes d’intervenció pública en matèria de conflictes ambientals
L’Eix 4 del procés participatiu posa sobre la taula tres reptes emergents per a la pau que estan creixent a escala global. En primer lloc, es presenten els recursos naturals i la crisi climàtica com un focus de conflicte. Durant la sessió, van sorgir propostes d’implicació per part dels ens polítics com l’establiment d’una conselleria específica de medi ambient, l’elaboració de protocols de mediació ambiental amb eines necessàries, la creació de clàusules mediambientals per a la licitació pública, una contractació pública coherent i de proximitat o el canvi a un model públic de gestió de l’aigua per tal que no sigui un negoci.
Formació i sensibilització sobre migracions i desplaçaments forçats
Un dels altres reptes plantejats a la sessió va ser el tractament per part de la majoria dels països del món de les persones que han migrat com a amenaces. Gran part de les propostes que es van fer durant la sessió posaven èmfasi en la necessitat de sensibilització al territori, per exemple, incorporar al currículum escolar una assignatura de cultura de pau que inclogui formació feminista i antiracista o implementar la formació sobre antiracisme com a obligatòria per a càrrecs electes i cossos de seguretat.
També es van subratllar mancances en l’acollida de les persones nouvingudes com l’incompliment d’alguns ajuntaments a garantir el dret a l’empadronament, tal com està previst per Llei. Amb relació a aquest tema, van sorgir propostes com la incorporació de mediadores culturals i intèrprets als serveis públics com la sanitat, iniciar processos comunitaris de barri com a espais de cohesió i acollida i afavorir l’habitatge pels joves migrats i evitar el racisme immobiliari.
El coneixement com a eina per fer front a les guerres híbrides
Finalment, es va presentar una de les amenaces més recents per a la pau: les guerres híbrides, noves amenaces relacionades amb l’ús de mitjans i procediments més enllà de la força convencional. En aquest aspecte, les propostes es van centrar en l’ús del coneixement per fer front a les notícies falses. Es va parlar de la creació d’un full de ruta polític per desmentir les notícies falses des dels mitjans de comunicació catalans públics i de la necessitat d’enfortir la llei de memòria històrica per desmuntar fal·làcies sobre la nostra història.
En general, les assistents van coincidir en la necessitat de la intervenció pública per frenar els discursos d’odi i defensar els recursos del territori. Caldrà contrastar aquestes propostes amb les del pròxim 27 de maig a Granollers, on es debatrà sobre el mateix Eix 4. Recordeu que també podeu participar creant sessions autogestionades o aportant en línia a través del portal participa.gencat.cat.
